Llegim una història

22/09/2023

Encara sou a temps!

12/05/2023

04/04/2023

“Dos per un”
I els dies de festa gran, ben tocada l’hora de dinar, quan acudia el tiet Gumer, fent dringar alegrement el timbre de la bicicleta que havia sigut del iaio Ramon, us puc ben assegurar que el sarau estava del tot assegurat...
Als dos germans els mancava algun dels braços a causa d’un dissortat accident esdevingut a la corba de Romero temps enllà. Al papa l'apèndix dret i al gran, qui era el que conduïa aquell atrotinat R6 al qual li fallaren els frens, l'esquerre a l'alçada del colze. Però, i aquí arriba la millor part d’este romanç, venia després del segon carajillo, tan bon punt arribaven les postres del músic, quan tots dos s’apoderaven de l’única guitarra de casa i es posaven, l'un darrere l'altre, a tocar-la amb un garbó que rai mentre malmetien mil i una rumbes i fandangos com si tots dos foren una sola persona. En un espectacle digne d’aplaudir i també de vore i que congregava a la família més directa i també als amics i als veïns més propers que no volien perdre’s de cap de les maneres aquella actuació festera del tot espatarrant.

26/03/2023

😄

24/03/2023

Una nova història què podeu escoltar...

15/03/2023

Avui una nova història:"Jesuset".

07/03/2023

Una nova història...

07/02/2023

A vegades llegeixo relats...

23/11/2022

“Flors i Clapton”
L’altre dia, aviat en farà tres, vaig adonar-me que portava una setmana ben sencera convivint amb la meua mascota morta. Però és que el Jaws, el meu ratlles negres preferit, surava d’una manera tant i tan convincent que, en cap moment, vaig tindre quimera del seu traspàs definitiu. El disgust m’obligà a fer-li un sepeli amb espelmes, flors i el “Tears in Heaven” de Clapton de música ambiental. Després, com era menester i amb la llagrimeta regalimant-me per la barba, el vaig llençar pel desguàs comunitari...

20/10/2022

Una història d'olives...