¿Qué es el sitio web?

https://www.facebook.com/341173789742792/

Filaelteusomni, Fornells (2026)

18/08/2026

Abarcar... 🌊
Quant pots abarcar? Amb aquest atrapasomnis em va sorgir aquest dubte. Fins a on? Per a què? Per a qui?
No us ha passat que teniu com la necessitat de demostrar que sou suficients, que podeu amb tot, que sou súper vàlides? (🙋🏼‍♀️ M’atreviria a dir que, sobretot, dones).
La veritat és que teixir-lo va ser dolorós, perquè m’ha mostrat quant rebuig hi ha cap a mi mateixa, quanta exigència, control, autoritat, identitat...
Que bonic poder-se desfer, ni que sigui momentàniament, d’aquest paper i deixar-se ser, sostenir.
Tinc la sort de poder comptar amb un entorn (súper reduït) on ser això, on només ser sense haver de demostrar res.
Puc amb tot, sí. Ho he comprovat.
Però realment és el que vull?

-------------------------------------------------------------

Abarcar... 🌊
¿Cuánto puedes abarcar? Con este atrapasueños me surgió esta duda. ¿Hasta dónde? ¿Para qué? ¿Para quién?
¿No os ha pasado que tenéis como la necesidad de demostrar que sois suficientes, que podéis con todo, que sois súper válidas? (🙋🏼‍♀️ Me atrevería a decir que, sobre todo, muchas mujeres).
La verdad es que tejerlo fue doloroso, porque me ha mostrado cuánto rechazo hay hacia mí misma, cuánta exigencia, control, autoridad, identidad...
Qué bonito poder desprenderse, aunque sea momentáneamente, de ese papel y dejarse ser, sostener.
Tengo la suerte de poder contar con un entorno (súper reducido) donde poder ser eso, donde simplemente ser sin tener que demostrar nada.
Puedo con todo, sí. Lo he comprobado.
Pero ¿realmente es lo que quiero?

10/08/2026

Oblit...
La veritat és que aquest atrapasomnis se l’ha quedat algú molt especial. Avui, mirant fotos, m’he adonat que no l’havia ensenyat, que me n’havia oblidat.
Oblidar-se... A vegades tant necessari, a vegades fa mal, d’altres és impossible. A vegades passa quasi sense adonar-nos-en, sovint no ens agrada.
M’encantaria que el que féssim realment fos mirar les coses de cara, traspassar-les, transmutar-les i deixar-les anar.
Però no oblidar-les, no oblidar-nos.
Espero que sempre que el vegis et recordis d’on érem, d’on som i de tot el que estem aprenent. Del gran camí que estem recorrent i abraçant 🫴🏼

-------------------------------------------------------------

Olvido...
La verdad es que este atrapasueños se lo ha quedado alguien muy especial. Hoy, mirando fotos, me he dado cuenta de que no lo había enseñado, de que se me había olvidado.
Olvidar... A veces es necesario, a veces duele, otras es imposible. A veces sucede casi sin darnos cuenta, a menudo no nos interesa.
Cómo me gustaría que lo que hiciéramos realmente fuera mirar las cosas de frente, atravesarlas, transmutarlas y dejarlas ir.
Pero no olvidarlas, no olvidarnos.
Espero que cada vez que lo veas recuerdes dónde estábamos, dónde estamos y todo lo que estamos aprendiendo. El gran camino que estamos recorriendo y abrazando 🫴🏼

04/08/2026

Cova...

En quants moments m'hauré sentit dins d'una cova.
Primer sense saber que hi era. Després intentant escapar-ne. Més t**d, coneixent-ne els racons. I, finalment, descobrint que sortir també costa.
Entrar en una cova gairebé mai és una decisió.
T'hi trobes de cop, perduda, sense saber d'on vens i, encara menys, cap on vas.
Quan ets dins, tot sembla fosc. I el pitjor no és la foscor... és arribar a pensar que potser no n'hi haurà cap sortida.
Abans només volia sortir-ne al més aviat possible. Ara ja no.
Perquè he descobert que és precisament allà dins on més aprenc de mi. On deixo enrere versions que ja no em pertanyen. On em despullo del que ja no sóc.
✨ Fins i tot hi ha moments en què la llum apareix... i sóc jo qui encara no està preparada per sortir.
No perquè vulgui quedar-me a la foscor, sinó perquè intueixo que la cova encara té alguna cosa per ensenyar-me.
Ara sé que les coves formen part del camí.
Que sense elles no hi ha creixement.
I que, cada vegada que en surto, em retrobo una mica més 🤍

-------------------------------------------------------------

Cueva...

¿Cuántas veces me habré sentido dentro de una cueva?
Primero sin saber que estaba en ella. Después intentando escapar. Más t**de, conociendo sus rincones. Y, finalmente, descubriendo que salir también cuesta.
Entrar en una cueva casi nunca es una decisión.
Simplemente te encuentras allí, perdida, sin saber de dónde vienes y, todavía menos, hacia dónde vas.
Cuando estás dentro, todo parece oscuro. Y lo peor no es la oscuridad... es llegar a pensar que quizá no exista una salida.
Antes solo quería salir cuanto antes, ya no.
Porque he descubierto que es precisamente ahí donde más aprendo de mí. Donde dejo atrás versiones que ya no me pertenecen. Donde me desprendo de lo que ya no soy.
✨ Incluso hay momentos en los que aparece la luz... y soy yo quien todavía no está preparada para salir.
No porque quiera quedarme en la oscuridad, sino porque intuyo que la cueva aún tiene algo que enseñarme.
Ahora sé que las cuevas forman parte del camino.
Que sin ellas no hay crecimiento.
Y que, cada vez que salgo de una, me encuentro un poco más 🤍

27/07/2026

Expansió 🌊
Potser aquest text arriba ara perquè últimament hi ha dies que em pregunto si la vida que estic construint és la que realment vull viure. I adonar-me'n és només el primer pas.
Durant molt de temps he confós compromís amb obligació. Pensava que ser responsable era arribar a tot i que descansar era perdre temps.
Però el cos sempre acaba parlant: a vegades amb cansament, d'altres amb un refredat o amb una cremada. Inclús amb llàgrimes que et recorden que alguna cosa dins teu necessita més espai.
Des de fa un temps em f**g una pregunta molt senzilla: això em contrau o m'expandeix?
No perquè tot el que costa sigui dolent. Ni perquè la vida hagi de ser sempre fàcil.
Sinó perquè cada cop tinc més clar que vull construir una vida on la il·lusió ocupi més espai que l'obligació. Una vida que em deixi respirar.
Potser aquest atrapasomnis també parla una mica d'això. Del mar, del blau, de la llibertat i de la calma que tot això aporta i que encara estic aprenent a trobar. Però estic en camí; com tu.
Al cap i a la fi, tenim tota una vida per conèixer-nos i per recordar-nos el camí de tornada a casa.
El camí de tornada a nosaltres 🤍

21/07/2026

Agafar aire 🌬️🪶💙
Hi ha moments en què la vida apreta. I no sempre podem canviar el que passa. Però sí que podem recordar-nos de respirar.
Moltes cultures antigues parlen de l'àguila o del còndor com a símbols d'una mirada més ampla. No perquè fugin de la tempesta, sinó perquè, des de dalt, tot es veu amb una mica més de perspectiva.
Aquest atrapasomnis neix amb aquesta intenció.
Que el blau et recordi el mar, el cel, l'aire... Aquells llocs on el cos, encara que sigui només per un instant, deixa d'estrènyer-se.
Desitjo que et regali una mica de calma. Una mica d'espai. I, sobretot... que quan la vida apreti, recordis agafar aire 🤍

-------------------------------------------------------------

Coger aire 🌬️🪶💙
Hay momentos en los que la vida aprieta. Y no siempre podemos cambiar lo que ocurre. Pero sí podemos recordar respirar.
Muchas culturas antiguas hablan del águila o del cóndor como símbolo de una mirada más amplia. No porque huyan de la tormenta, sino porque, desde arriba, todo se contempla con un poco más de perspectiva.
Este atrapasueños nace con esa intención.
Que el azul te recuerde al mar, al cielo, al aire... A esos lugares donde el cuerpo, aunque solo sea por un instante, deja de tensarse.
Deseo que te regale un poco de calma. Un poco de espacio. Y, sobre todo... que cuando la vida apriete, recuerdes coger aire 🤍

19/07/2026

Porto uns dies una mica cansada. El cos i les mans em demanen descans.
Durant aquest temps també he fet molta feina interna: he deixat anar una mica la hipervigilància i l'exigència per fer espai a l'escolta, la calma i a cuidar-me. I he de dir que una cremada a la mà ha estat el senyal definitiu que necessitava per parar.
Teixir a la platja és un regal, però m'he adonat que ja no ho estava fent des d'un lloc que m'omplís, i això no és el que vull.
Així que durant uns dies baixaré el ritme, em dedicaré només als encàrrecs pendents i em regalaré aquest descans.
Necessito tornar a mi. Tornar a teixir des de dins, amb presència, amb expansió i connectada de debò amb cada peça que teixeixo.
Perquè cuidar-me també és cuidar del procés. I crec que això també forma part de l'artesania: respectar els ritmes.
Tinc moltes peces que us vull ensenyar, i ho faré des del descans, la calma i la serenor. A la meva manera.
Perquè les coses més boniques no neixen de la pressa, sinó de la presència 🤍

-------------------------------------------------------------

Llevo unos días un poco cansada. El cuerpo y las manos me piden descanso.
Durante este tiempo también he hecho mucho trabajo interno: he ido soltando la hipervigilancia y la exigencia para dar espacio a la escucha, a la calma y al autocuidado. Y tengo que decir que una quemadura en la mano terminó de convencerme de que necesitaba parar.
Tejer en la playa es un regalo, pero me he dado cuenta de que ya no lo estaba haciendo desde un lugar que me llenara y eso no es lo que quiero.
Así que durante unos días bajaré el ritmo. Me dedicaré únicamente a los encargos pendientes y me regalaré este descanso.
Necesito volver a mí. Volver a tejer desde dentro, con presencia, con expansión y realmente conectada con cada pieza que tejo.
Porque cuidarme también es cuidar del proceso. Y creo que eso también forma parte de la artesanía: respetar los ritmos.
Tengo muchas piezas que quiero enseñaros, y lo haré. Pero será desde el descanso, la calma y la serenidad. A mi manera.
Porque las cosas más bonitas no nacen de la prisa sinó de la presencia 🤍

16/07/2026

Una de les coses més boniques d'aquest projecte és quan algú torna. Quan torna a confiar. Per mi és un dels regals més grans que em podeu fer.
Aquest cop és per a algú que no conec gaire. I això també m'agrada. Al final, no teixeixo només per a les persones que conec, sinó també per a les històries que començaran quan la peça arribi a les seves mans.
Espero que aquest atrapasomnis t'acompanyi en moltes hores navegant, de calma, de mar i de llibertat. Perquè, al final, la vida no és tant el que tenim, sinó allò que vivim. 🌊🤍
Gràcies, de nou, per la confiança, bruixeta ✨

-------------------------------------------------------------

Una de las cosas más bonitas de este proyecto es cuando alguien vuelve. Cuando vuelve a confiar. Para mí es uno de los regalos más grandes que me podéis hacer.
Esta vez es para alguien a quien no conozco demasiado. Y eso también me gusta. Al final, no tejo solo para las personas que conozco, sino también para las historias que empezarán cuando la pieza llegue a sus manos.
Espero que este atrapasueños te acompañe en muchas horas navegando, de calma, de mar y de libertad. Porque, al final, la vida no es tanto lo que tenemos, sino aquello que vivimos. 🌊🤍
Gracias, una vez más, por la confianza, brujita. ✨

12/07/2026

Foc 🔥
Aquest atrapasomnis és una rèplica (versió millorada) d'un altre que ja existia. Quan vas llegir el que representava aquest foc, vas saber que era el teu.
Hi ha persones que són foc: intensitat, direcció i determinació... Quan alguna cosa els ressona, hi van de cap.feyre, sempre he admirat aquest foc teu. M'agrada veure persones que saben el que volen i s'hi entreguen de veritat.
I, alhora, m'encanta veure que, abraçant aquest foc, ens podem convertir en un lloc una mica més amable per a nosaltres mateixes 🤍
Gràcies per fer-me de mirall en tantes coses. Veure aquest foc tan bonic en tu m'ajuda a estimar una mica més el meu també 🔥🤍

-------------------------------------------------------------

Fuego 🔥
Este atrapasueños es una réplica (versión mejorada) de otro que ya existía. Cuando leíste lo que representaba este fuego, supiste que era el tuyo.
Hay personas que son fuego: intensidad, dirección y determinación... Cuando algo les resuena, van de cabeza.feyre, siempre he admirado ese fuego tuyo. Me gusta ver personas que saben lo que quieren y se entregan de verdad.
Y, al mismo tiempo, me encanta ver que, abrazando ese fuego, podemos convertirnos en un lugar un poco más amable para nosotras mismas. 🤍
Gracias por hacerme de espejo en tantas cosas. Ver ese fuego tan bonito en ti me ayuda a querer un poco más el mío también. 🔥🤍

07/07/2026

Nedant com un peix a l'aigua... 🐟🌊
Així és com vull sentir el meu sistema nerviós quan interactuo amb algú. M'ha costat més de 40 anys adonar-me'n, però ara ja tinc clar què és meu i què és ferida
Ja sé com vull sentir-me i com no. Què em fa bé i què em posa en alerta. Què em fa expandir i què em contreu. El cos acostuma a saber-ho molt abans que el cap

No cal pensar tant... només sentir-ho 🤍

-------------------------------------------------------------

Nadando como un pez en el agua... 🐟🌊
Así es como quiero sentir mi sistema nervioso cuando interactúo con alguien. Me ha costado más de 40 años darme cuenta, pero ahora ya tengo claro qué es mío y qué es herida
Ya sé cómo quiero sentirme y cómo no. Qué me hace bien y qué me pone en alerta. Qué me hace expandirme y qué me contrae. El cuerpo suele saberlo mucho antes que la cabeza.

No hace falta pensar tanto... solo sentirlo 🤍

Filaelteusomni

18/08/2026

10/08/2026

04/08/2026

27/07/2026

21/07/2026

19/07/2026

16/07/2026

12/07/2026

07/07/2026

Dirección

Página web

Notificaciones

Contacto La Empresa

Atajos

Compartir

Categoría

Solicitud de retirada del anuncio