14/10/2026
Parlem d’agricultura?
Crec que avui no.
Avui potser no he estat defensant el que lluito cada dia amb tots i totes a les carreteres. O potser sí, a la meva manera: intentant que el vaixell continuï i tocant totes les tecles que cal tocar per tirar endavant una explotació.
El clima ens marca, ens canvia la feina de cop i ens obliga a córrer, encara que no vulguem. Surts al matí amb una llista de feines que t’havies proposat acabar, i abans de que surti el sol ja saps que alguna cosa passarà i que tot el que havies planificat haurà d’esperar.
Planificar i replanificar al mateix temps. Aquesta també és la nostra feina.
Potser no tinc estudis d’agricultura, però tinc hores, cops i moltes ganes de tirar endavant. I, a vegades, és així com s’aprèn: equivocant-te, aixecant-te i tornant-hi.
La política agrària sovint no sap tot el que hi ha darrere d’una explotació. El patiment, la por que plogui quan no toca o que no plogui quan ho necessites. La incertesa de no saber si tindràs a qui vendre la collita, mentre les factures continuen arribant.
I el cansament de seguir i seguir, fins i tot quan ja no et queden forces.
A vegades, els pagesos ens tanquem al nostre refugi. No perquè no ens importi el que passa fora, sinó perquè necessitem sobreviure, agafar aire i trobar forces per continuar.
Per això és tan important el que TU fas i el que TU compres.
Perquè el menjar no és només menjar. És futur. És territori. És vida. És la continuïtat de la nostra terra.
I, a poc a poc, l’estem abandonant.
Lluita per menjar d’aquí.
Lluita perquè darrere de tot el que menges hi ha algú que ho treballa, que ho pateix i que cada dia fa perquè arribi a la teva taula.
Perquè si desapareix el sector primari, què ens quedarà?
Continuem!
