El 1831, quan Gràcia feia poc que havia estrenat el títol de Vila i en la pugna per
independitzar-se de la gran ciutat veïna, es presentava un projecte d’urbanització dels camps, on, més endavant s’alçaria el mercat de la Llibertat. El nou espai va quedar envoltat de cases i es va anomenar plaça del Rei. Ben aviat van anar a vendre verdures i aviram els pagesos de la rodalia i altres comerciants d
e més lluny, del Vallès, per exemple. El 1836 la plaça es va passar a anomenar de la Constitució fins que, el 1840, va prendre un dels seus noms més bonics i que manté actualment: La Llibertat. Amb un projecte de l’arquitecte municipal Miquel Pascual i Tintorer, el 1888 es va inaugurar la coberta definitiva del mercat. La seva estructura de ferro així com els elements que la componen van ser construïts per la “Maquinista Terrestre i Marítima”. La idea d’aquest tipus de mercats sorgeix al segle XIX, en l’època de la divisió social de l’espai i l’adopció dels models urbans més racionals i més ben adaptats al desenvolupament demogràfic i industrial. Els mercats coberts concebuts durant aquest segle uneixen l’estructura metàl·lica amb el vidre, donant així una falsa impressió de transparència. A causa de la seva proporció monumental i la seva disposició interior elevada, aquests mercats atorguen als barris
on s’instal·len una gran solemnitat. El Mercat va rebre el nom de la Llibertat com a símbol de la sublevació d’aquell poble veí de Barcelona contra el govern del general Prim el 1870.
