19/05/2026
ÍNSULA LECTORA
Dilluns que ve, dia 25, a les 19 h i a la planta baixa de la llibreria, nova sessió del nostre club de lectura!
«La meva planta de taronja llima» (1968), de José Mauro de Vasconcelos, és un dels llibres més destacats de la nova literatura brasilera. Conta, en primera persona, la història d'un nen de cinc anys, Zezé, que creix en una favela d'un suburbi de Rio de Janeiro. Un nen d'una imaginació prodigiosa, que utilitza per escapar i suportar una realitat molt crua, plena de pobresa i maltractament. Zezé ens fa riure amb les seves entremaliadures, plorar amb les seves decepcions. Estem davant d'una novel·la d'aprenentatge, plena de personatges entranyables, de sabors, d'olors i sons desconeguts. De cançons plenes d'enyorança. I d'un arbre extraordinari, tot i la seva petitesa, que dona nom al llibre i que, contra tota lògica, manté llargues converses amb Zezé. L'autor aconsegueix un equilibri perfecte en la manera de narrar del nen, sense caure mai en el melodrama fàcil. Potser perquè José Mauro de Vasconcelos conta la seva pròpia infantesa, la d'un nen obligat a fer-se gran massa de pressa.
De la novel·la se n'han fet dues adaptacions cinematogràfiques. Una el 1970, del director Aurélio Texeira i una altra del 2012, de Marcos Bernstein. No he aconseguit trobar-les a plataformes, tot i que sembla que la darrera hauria de poder veure's a Prime Video. A YouTube, sí que hi és.
Es llibre és super curt, així que encara sou a temps de passar a cercar-lo (com sempre, amb un 5% de descompte) i tenir-lo llegit a temps.
Salut i llibres
