12/06/2026
Partit Popular i Vox: un projecte polític que erosiona la democràcia
Hi ha qui encara vol fer veure que les polítiques de PP i Vox són simples diferències ideològiques dins del marc democràtic. Però només cal observar què passa allà on governen per entendre que no es tracta d’un debat de matisos, sinó d’un projecte polític coherent que apunta cap a una regressió democràtica profunda.
El patró és clar i es repeteix amb una precisió inquietant.
Primer, es desmantella la memòria democràtica. No és un gest simbòlic: és una operació política. Quan s’elimina la memòria de les víctimes del franquisme, quan es permet la reaparició de simbologia feixista o s’equiparen botxins i víctimes sota el pretext de la “concordia”, el que s’està fent és reobrir la porta a un relat autoritari.
Després arriben les retallades selectives: igualtat, cooperació, cultura, llengües minoritzades. No és estalvi: és ideologia. És la voluntat de reduir l’espai públic on es construeix la pluralitat, la crítica i la cohesió social. La censura cultural i lingüística —teatres vetats, revistes en català retirades, autors catalans expulsats del currículum, tant a l’Aragó com al País Valencià— forma part d’una mateixa estratègia: empobrir la diversitat per imposar una identitat única.
En paral·lel, es reforcen símbols identitaris conservadors i agressius, com la tauromàquia, que reben més recursos mentre es retallen drets socials. És una política que mira cap al passat, que idealitza una Espanya homogènia i que rebutja qualsevol expressió cultural que no encaixi en aquest marc.
Els drets LGTBIQ+ i les polítiques contra la violència masclista també són objecte d’atac. La negació de les violències de gènere, la reducció de programes d’igualtat i la criminalització de col·lectius vulnerables no són errors: són decisions polítiques que posen en risc vides i drets.
La migració és convertida en arma electoral i institucional. L’enduriment del discurs, la criminalització i la mentida cap a les persones migrants, l’anul·lació de compres d’habitatge per protegir menors migrants… tot plegat construeix un relat de por i exclusió que fractura la convivència.
En habitatge, l’oposició a declarar zones tensionades o a regular el lloguer respon a una lògica clara: protegir els interessos especulatius per sobre del dret a l’habitatge.
En educació, eliminar referències a l’Agenda 2030 o censurar autors catalans no és un detall: és un intent d’uniformitzar el pensament i limitar la capacitat crítica de les noves generacions.
En cooperació, la cancel·lació de programes i càtedres universitàries és un pas més en la renúncia a la solidaritat global i a la responsabilitat internacional.
Tot plegat configura un projecte que no és conjuntural ni improvisat. És un model de país que retrocedeix en drets, en pluralitat i en qualitat democràtica. Un model que vol una societat més dòcil, més homogènia i menys crítica.
I és per això que cal dir-ho amb claredat: no és només una diferència política. És un retrocés democràtic que interpel·la tota la ciutadania.
Tot plegat no és un accident. És un projecte. Un projecte que vol una societat més feble, més poruga i més fàcil de controlar.
I per això cal dir-ho sense embuts: PP i Vox no estan gestionant. Estan desmuntant la democràcia peça a peça, i per tant han de desaparèixer de la nostra equació política avui i, sobretot, quan arribi el moment d’anar a dipositar el vot.
Josep M. Pijuan Utges
Juny 2026
