17/07/2026
«Les pensions públiques no es toquen: prou saqueig, prou casino, prou mentides»
Missatge dirigit als joves i als no tan joves
Dia sí i dia també, els profetes del capitalisme neoliberal ens bombardegen amb articles catastrofistes per justificar el desmantellament del sistema públic de pensions. Ens repeteixen que vivim massa, que cobrem massa, que som massa. I amb aquestes mitges veritats, fabricades per infondre por i submissió, ens volen empènyer cap al seu negoci: jubilar-nos t**d, cobrar menys i entregar la nostra vellesa als fons privats.
Però aquest missatge no va només per a les persones que ja estan a punt de jubilar-se. Aquest missatge és per a tu, jove o no tan jove, que treballes, que estudies, que busques feina, que encadenes contractes precaris, que pagues lloguers impossibles, que sostens un país que sovint no et sosté a tu.
Perquè el futur de les pensions públiques és el teu futur, no el d’una generació aliena. Si desmantellen el sistema públic, tu seràs qui ho pagarà: amb jubilacions miserables, amb velleses insegures, amb una vida sencera convertida en mercaderia financera.
És la mateixa estafa de sempre: convertir un dret de ciutadania en un producte financer, transformar la vida en mercaderia i la vellesa en un casino global. Els “tres pilars” que venen —públic, d’ocupació i privat— són una trampa monumental: per engreixar els dos últims, cal aprimar el primer. I això és exactament el que busquen: fer-nos creure que el sistema públic és insostenible per justificar que el privat ens devori.
Els plans de pensions d’ocupació i els privats no són cap solució: són una aspiradora gegant que xucla diners que haurien d’anar directament a la Seguretat Social. Diners que, en lloc de garantir drets, acaben alimentant gestors, bancs i asseguradores. Comissions, comissions i més comissions. I tot plegat exposat al risc dels mercats, a la volatilitat, a les crisis, a la ruleta global. Una crisi com la del 2008 pot arrasar en un dia el que una persona ha estalviat en 40 anys. Això no és previsió: és ludopatia institucionalitzada.
El sistema públic, en canvi, és l’únic que funciona amb lògica solidària: els qui treballen sostenen els qui ja han treballat; els salaris més alts garanteixen pensions mínimes dignes; la riquesa es redistribueix. És un pacte social, un contracte de dignitat, una estructura que manté la cohesió i evita que la vellesa sigui un camp de batalla.
Els fons privats, en canvi, són exactament el contrari: individualisme, capitalització, “tanto pones, tanto tienes”. I, per si no fos prou, una opacitat obscena. La majoria d’aquests fons inverteixen en ETF (Exchange Traded Fund), que són fons que cotitzen en borsa i que normalment repliquen índexs plens de petroleres, tabacaleres, corporacions armamentístiques i empreses que violen drets humans. És pràcticament impossible saber quin percentatge de la teva nòmina finança armes, deforestació o explotació laboral. El teu futur convertit en una arma contra el futur dels altres.
La conclusió és tan clara com contundent:
El sistema públic de pensions no cobra comissions, no especula, no juga amb la teva vida, no et deixa tirat en una crisi. Redistribueix, protegeix, garanteix. És un dret, no un producte.
I això et concerneix directament a tu, perquè si avui deixem que el desmantellin, demà tu no tindràs res. No tindràs seguretat. No tindràs protecció. No tindràs futur.
Tot el que no sigui això —tot el que ens volen vendre com “modernització”, “sostenibilitat”, “llibertat de tria”— és senzillament una ofensiva ideològica per convertir la vellesa en negoci i la dignitat en mercaderia.
I la resposta és rotunda: NO. No passarem per l’aro. No entregarem les pensions a la selva financera. No convertirem un dret en un casino.
Les pensions públiques són intocables. I la lluita per defensar-les és també la lluita pel teu futur.
Josep M. Pijuan Utges
Juliol 20
